La festa coincideix amb el dia del seu naixement, 4 de setembre, i s’insipira en el del ‘Burns Supper’, una celebració escocesa que es fa cada 25 de gener per commemorar el naixement del poeta Robert Burns, 1759-1796) i que consisteix en un gran àpat popular.

La Festa Estellés copia també el ritual del ‘Burns Supper’ en tres detalls bàsics: cuinar un plat típic valencià regat amb beguda de la terra; llegir un poema representatiu d’Estellés; i cantar poemes i cançons d’uns altres autors. El sopar es farà dissabte a Alboraia, Alginet, Benimaclet, Benimodo, Benaguasil, Benircarló, Burjassot, Canals, Dénia, Elx, Guardamar, la Núcia, Manuel, Montcada, Montserrat, Otos, Picanya, Sant Joan, Teulada, Torrent, Vilamarxant i Vinaròs. La festa també es farà a Barcelona, el dia 10, promoguda per Espai País Valencià.

L’escriptor Josep Lozano, autor de ‘Crim de Germania’ (Bromera) i promotor de la Festa, ha explicat que la cultura valenciana passava un moment molt difícil, per això, i las de celebrar derrotes, proposa “d’adoptar actituds que ens reforcen i que ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país”.

Els responsables de l’empresa s’han compromés a invertir totes les quotes dels abonats en la contractació de periodistes i en les despeses que genere la nova etapa.

Amb motiu de la pròxima assemblea d’accionistes, InfoTV ha fet una crida a tots els seus socis perquè col·laboren en el repte: es tracta de tornar a ser una televisió de servei públic i un referent per als ciutadans progressistes i valencianistes, que tractarà la informació amb dignitat i professionalitat. Això només es pot aconseguir amb uns ingressos estables. El problema és que en l’àmbit d’Internet i en plena crisi, eixos ingressos no poden arribar per la via de la publicitat. Per això, l’empresa de comunicació ha apostat per les subscripcions, aportacions voluntàries de 100 euros a l’any (que són les recomanades), encara que també s’ha donat opció a marcar la xifra de 500 euros o qualsevol altra que es desitge.

Eixes aportacions, amb l’objectiu d’arribar als 100.000 euros, serviran per a reactivar una televisió diferent, “que escolte i deixe parlar a tots, que no manipule la realitat, que no amague les notícies i que respecte la nostra llengua i la nostra cultura”, tal com diu el manifest.

Per a més informació, podeu prémer sobre el bànner situat ací a la dreta i entrareu en un pdf que podeu emplenar i enviar per correu electrònic a info@infotelevisio.com o bé imprimir-lo i remetre’l a InfoTV. Carrer de Salamanca, 27, 10ª. 46005 València.

El síndic de Compromís, Enric Morera, ha demanat la dimissió de la presidenta de la cambra, Milagrosa Martínez (en la imatge), i dels membres del PP a la mesa per haver negat informació sobre el cas Gürtel. “Demanem la dimissió dels membres del PP de la mesa, perquè han vulnerat la constitució i els drets fonamentals de Compromís i del poble valencià. Volem que assumeixen la responsabilitat que tenen, especialment Milagrosa Martínez. Això és un nou cop per al PP, que vol amagar informació a l’oposició”, va declarar Morera a VilaWeb.

El veto de la mesa a les preguntes de Compromís va passar el 9 de març de l’any passat, un mes després que la policia entrara a la seu d’Orange Market i de la detenció del seu responsable, Álvaro Pérex, El Bigotes. Aquell dia el portaveu, Enric Morera, demanava a cada conselleria informació sobre una vintena de contractes amb empreses, entre les quals les vinculades amb el cas Gürtel. Segons el tribunal, també hi va haver veto el 31 de març, quan Morera va preguntar el conseller d’Economia, Gerardo Camps (també en la imatge), sobre el pagament de factures a aquelles mateixes empreses.

El tribunal considera que hi va haver una vulneració dels drets dels diputats a rebre informació, tenint en compte que no hi havia pas cap explicació adequada a la negativa.

Ara el govern de Camps té l’obligació de respondre per escrit sobre les adjudicacions a aquestes empreses.

En la direcció del PP a Madrid preferien esperar, per tal de veure com evolucionen els diferents fronts judicials per corrupció política que afecten els líders del PP valencià, inclòs Camps.

Però Camps no espera. Ha nomenat l’equip de campanya, i es comporta com si fóra candidat a la Presidència autonòmica.  El portaveu del PP a les Corts, Rafael Blasco, serà l’encarregat de redactar el programa electoral.

S’esperava que Rajoy realitzara una visita a València per a mostrar el seu suport a Camps com a pas previ per a l’activació de la campanya i de la candidatura. La secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, havia dit que l’aprovació de les llistes electorals per a les eleccions valencianes es posposava fins al setembre.

De fet, el PP valencià ja va dir fa setmanes que tenia el propòsit d’anar de vacances amb Camps proclamat candidat, però ningú no s’esperava que el president desoís la direcció de Madrid, tenint en compte la seua debilitat política d’aquests darrers mesos arran dels últims casos de presumpte corrupció que esquitxen dirigents del partit a València (cas Gürtel), Castelló (cas Fabra) i Alacant (cas Brugal).

El llibre acaba de ser editat per Denes, dins de la seua col·lecció Bàsica. Pels articles desfilen des de les exposicions a l’IVAM fins a l’al·lucionada programació de Canal 9. Des d’una catàstrofe ecològica fins a la Copa Amèrica. Polítics, escriptors, periodistes… la galeria de personatges és també àmplia, i la mirada sobre ells no sempre és amable.

Com escriu Adolf Beltran en el pròleg, “l’articulisme d’opinió es veu invariablement sotmès a una llei de la història, més que del periodisme, segons la qual el paper caduca i un dia supera sempre l’anterior”. “No obstant això”, continua Beltran, “les excepcions a aquests regla de la caducitat són notables”.  I el mateix autor, en la nota introductòria, explica: “Aquestes notes són interessades perquè es proposen com a ingredients d’un diàleg imprescindible per al tarannà intel·lectual amb què em trobe més a gust”. Alonso afegeix: “Vistos en conjunt, ordenats en les pàgines d’un llibre, els articles adquireixen noves dimensions. Encara amb vida pròpia, un a un, com a peces autònomes que són, però alhora interrelacionats, a causa del mateix ordre en què es publiquen, un darrere de l’altre, en una immediatesa que elimina la distància temporal en què foren publicats inicialment”.

Vicent Alonso va nàixer a Godella (l’Horta), l’any 1948. Llicenciat en Filosofia i Doctor en Filologia Catalana. Ha estat professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València fins al curs 2007-2008. Ara es dedica en exclusiva a la lectura i a l’escriptura.

Entre altres llibres ha publicat Ritme de clepsidra (Tres i Quatre, València, 1986); Cercles de la mirada (Bromera, Alzira, 1998), que guanyà el premi Ausiàs Marc, i Del clam de Jasó (Eumo-Cafè Central, Barcelona, 2002).

Com a traductor destaca la seu versió, editada en Proa, dels Assaigs de Michel de Montaigne.

Per a la resta d’implicats en l’anomenat cas Fabra, instruït pel jutjat de primera instància número 1 de Nules, Vicente Vilar, Montserrat Vives i Maria Amparo Fernández, demana penes de presó de quatre anys a vuit.

Més en concret, la fiscalia demana per a Fabra un any de presó per un delicte continu de tràfic d’influències, quatre més per suborn i deu (dos per cada exercici fiscal) per frau a Hisenda. La petició de penes inclou quinze anys d’inhabilitació pública i una multa de 2,33 milions d’euros.

Per a l’empresari Vicente Vilar i la seua exdona, Montserrat Vives, demana quatre anys de presó i una multa de 600.000 euros. I per a la dona de Fabra, María Amparo Fernández, la petició és de vuit anys de presó per delictes contra les finances públiques (dos anys per cada exercici) i 1,186 milions d’euros de multa.

El cas de Canal 9 ha commocionat la casa perquè a part de les denunciants hi hagut més casos que no s’han atrevit a denunciar per por. Fins i tot algunes han abandonat Canal 9.

El manifest contra l’assetjament es titula ‘Cap dona sola’, i busca crear un cercle de solidaritat amb les víctimes i trencar l’aïllament a que han estat sotmeses.

La policia ha escorcollat la Diputació d’Alacant i el domicili del seu president, José Joaquín Ripoll. També ha escorcollat l’Ajuntament d’Oriola (Baix Segura), governat pel PP, on ha detingut tres regidors. Els empresaris implicats són Enrique Ortiz -que és president de l’equip de futbol de Hércules-, Àngel Fenoll i el seu fil.

La investigació d’aquest cas de presumpta corrupció va començar l’any 2006, quan l’empresari Fenoll va denunciar un suposat suborn en els contractes de recollida del fem d’Oriola, i va lliurar a la fiscalia anti-corrupció d’Alacant diverses proves, entre les quals unes gravacions en vídeo. La mateixa fiscalia, dirigida per Felipe Briones, va detenir Fenoll un any després per delictes d’extorsió i suborn. Tots els detibguts en aquella operació, sis en total, van acabar pagant fiances d’entre 30.000 i 100.000 euros per eixir en llibertat.

Arran de les proves obtingudes en aquest cas, el jutge va obrir una nova investigació per a determinar si Fenoll podria haver finançat campanyes de partits polítics i si podia haver intervingut en en l’adjudicació per part de la Diputació d’Alacant del projecte d’una planta de fems. Ripoll va aturar aleshores el projecte, però fa un any el va adjudicar finalment a una UTE participada per Ortiz.

Fabra i la seua muller, Maria de los Desamparados Fernández, són acusats de delicte fiscal, suborn i tràfic d’influències. En aquest mateix procés, pot haver-hi implicats l’empresari Vicente Vilar i la seua exmuller, Montserrat Vives.

Els advocats dels acusats sol·licitaven que s’arxivés la causa al·legant que havia prescrit, car la comissió dels presumptes delictes és dels anys 1999 i 2004.

El procés es va incoar arran d’una denúncia de Vicente Vilar, que va acusar el president del PP de Castelló de cobrar-li unes comissions molt quantioses en canvi de fer-li de mitjancer d’unes llicències per a elaborar productes fitosanitaris. L’empresa que els fabricava anava a nom de les mullers de Fabra i de Vilar.

La fiscalia anticorrupció acusa Fabra de cinc delictes de frau fiscal, tràfic d’influències i suborn. Segons dades de la fiscalia, Fabra no va declarar 1,7 milions d’euros a Hisenda entre els anys 1999 i 2004.

Quan es va presentar el manifest de la plataforma, el novembre de 2009, un dels impulsors de la plataforma, Diego Gómez, ja va dir: ‘Una llei de la funció pública sense el requisit del valencià és inadmissible; no podem esperar vint-i-sis anys més sense garanties de valencià en l’administració.’ El manifest proclama, per exemple, que el Govern valencià no pot anar ‘al darrere de la societat valenciana en el reconeixement de la llengua pròpia dels valencians, en l’administració pública i en la seua relació amb els ciutadans’.

També recalca que aquesta exigència és legalment reconeguda per les altres autonomies amb llengua pròpia, no únicament per Catalunya i per les Illes Balears, que comparteixen llengua amb el País Valencià, sinó també per autonomies que, com Galícia, han estat governades molt de temps pel mateix partit que governa actualment el País Valencià. És, doncs, ‘una reclamació de mínims, que simplement posaria el País Valencià al mateix nivell que la resta d’autonomies amb llengua pròpia’.