Josep Lluís Barona

Rosa Solbes va nàixer a Alacant i va estudiar Periodisme a València. Es va establir a València en 1974 per treballar com redactora del setmanari econòmic ‘Valencia Fruits’, que va compaginar amb la corresponsalia de ‘La Verdad’ i col·laboracions en ‘Ya’. Va dirigir el setmanari progressista ‘Dos i Dos’; posteriorment, ja en la dècada dels 80, fou cap de reportatges de ‘Valencia Semanal’, delegada de’Interviu, ‘El Periódico de Catalunya’ i ‘Tiempo’. Els anys 1980, 1981 i 1982 va ser la responsable d’informació política, reportatges, suplements i local (successivament) de ‘Diario de València’. Des de 1983 al 86, va treballar com a cap de programes de Radiocadena, i a continuació redactora-presentadora d’informatius en TVE. En ambdós mitjans va dirigir i va presentar durant anys els primers programes amb temàtica feminista: ‘Entre nosotras’ i ‘La otra mitad’. L’any 1989 fou la primera directora de Ràdio 9. Posteriorment va ocupar el càrrec de cap de premsa de la Conselleria de Cultura. Els últims anys ha estat redactora i editora d’informatius del centre territorial de TVE i columnista habitual de ‘El País’. Ha escrit diversos llibres sobre l’actualitat, com autora i coautora, un d’ells sobre les dones i el poder polític (‘Dones valencianes, entre el voler i el poder’). El seu darrer llibre és ‘Matilde Salvador. Converses amb una escriptora apassionada’ (Tàndem). Ha format part de les directives de diferents associacions cíviques i ha presidit la Unió de Periodistes Valencians.

Josepa Cucó. És catedràtica d’Antropologia Social, De i membre de l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la Universitat de València. Forma part de diversos consells científics, nacionals i internacionals -Consejo Asesor del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) de Madrid; Conseil scientifique del Musée national des Civilisations de l’Europe et la Méditerranée de Marsella-, i com ciutadana nacionalista i d’esquerres participa en diversos projectes associatius arrelats al País Valencià. La seua línia de recerca, centrada des de fa temps en els grups informals i les associacions voluntàries, s’ha ampliat en els darrers anys a altres camps transversals o contigus com els estudis de gènere, l’urbanisme i els moviments socials i polítics.
.

La secretaria

Francesc Pérez i Moragón (Algemesí, la Ribera Alta, 1948) és llicenciat en Filologia Hispànica. Ha estat redactor en cap de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (1971-1974), secretari de redacció de la revista L’Espill en la seua primera època, director del setmanari El Temps (1984-86), secretari del Grup Parlamentari d’UPV a les Corts Valencianes (1988-91) i director tècnic de Política Lingüística de la Universitat Jaume I (1991-94). En l’actualitat és editor de la Universitat de València, dins l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Ha publicat diversos estudis sobre història cultural i ha col·laborat en diversos periòdics.

^ amunt

La tresoreria

Francesc Bayarri és periodista. Va nàixer a Almàssera (L’Horta Nord) el 1961. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de València. Ha treballat en els diaris Noticias al Día, Levante-EMV i El País. Fou el primer cap d’informatius de Ràdio 9. Durant una dècada va ser secretari de la Unió de Periodistes del País Valencià. És autor de tres novel·les: ‘L’avió del migdia’ (premi València de narrativa 2002), ‘Febrer’, i ‘Cita a Sarajevo’, premi dels Escriptors Valencians de 2007. Actualment treballa en el gabinet de premsa de la Universitat de València.

Els vocals

Gustau Muñoz (València, 1951). Economista, traductor i assagista. Ha estat professor de Política Econòmica a la Universitat de València. Formà part del Departament de Publicacions de la IVEI i fou cap de redacció de “debats”. Ha traduït més de 40 obres, sobretot de l’alemany. És fundador i director de les col·leccions “Sagitari” i ‘Arguments’. És director tècnic de publicacions periòdiques de la Universitat de València, adscrit al Servei de Publicacions de la UV. És cap de redacció de ‘L’Espill’, secretari de redacció de “Pasajes” i coordinador d’assaig a “Caràcters. Revista de Llibres”. És autor dels llibres “Intervencions entre cultura i política” (1998), “A l’inici del segle. Un dietari de reflexions” (2002) i “Herència d’una època” (2006).

Rafael Xambó (Algemesí, 1954). Llicenciat en Psicologia i doctor en Sociologia, és professor de Sociologia a la Universitat de València, assagista, articulista i músic. Entre els seus llibres destaquen ‘L’alliberament sexual dels joves. Mite o realitat’ (1986), ‘Sexualitat provisional’ (1988), ‘Dies de premsa. La comunicació al País Valencià des de la transició política’ (1995), ‘Comunicació, política i societat. El cas valencià’ (2001), i ‘Pamflets anacrònics’ (2007). Premi extraordinari de doctorat de la UV per la tesi ‘El sistema comunicatiu valencià’ (1996). Accèssit del premi Comunicació de Masses de la Generalitat de Catalunya pel treball ‘La comunicació al País Valencià. De les acaballes del franquisme al 1995′ (1998). Als anys 70 va participar molt activament en el moviment de la Nova Cançó. Del seu treball musical hi ha publicats els discos ‘7 acústics’ (2002), ‘Dies oberts’ (2003) i ‘Cançons de la memòria trista’ (2006). Amb aquest darrer treball va rebre el Premi Ovidi 2007 al millor disc de cançó d’autor. Va participar en la coordinació i realització de la pel·lícula col·lectiva documental ‘Ja en tenim prou’ (2007).

Francesc de Paula Burguera. Va nàixer a Sueca (Ribera Baixa ) al 1928. És autor del recull poètic ‘Ara sóc ací’ (1949) i de l’obra dramàtica ‘L’home de l’aigua’ (1958). Fou dirigent del Partit Demòcrata Liberal del País Valencià i a les eleccions legislatives del 1977 resultà elegit diputat per UCD, que tot seguit abandonà i s’incorporà al grup mixt. Creà el Partit Nacionalista del País Valencià, del qual fou secretari general fins el 1982. Inicia llavors la seua tasca com a periodista escrivint a diversos diaris i agències de notícies. En 1983 fa de coordinador i cap de premsa dels grups parlamentaris de CiU en el Senat i el Congrés dels Diputats, fins el 1999. En els darrers anys ha estat guardonat amb importants premis i reconeixements cívics i culturals, com ara la Medalla de la Universitat de València; la Creu de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya; Valencià de l’any 2000 per la Fundació Huguet de Castelló i distingit també per la Societat el Micalet de València; la Medalla d’or de l’’Ajuntament de Sueca, de la ciutat de Xixona entre d’altres distincions atorgades per institucions i associacions culturals i ciutadanes.

Joan Francesc Mira. València 1939) és escriptor, assagista, antropòleg, sociòleg, etnòleg, articulista i professor de cultura clàssica en la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. Ha publicat una trentena de títols, entre els que cal destacar les obres Crítica de la nació pura (1985); Sobre la nació dels valencians (1997) i Els Borja: família i mite (2000). Viatge al final del fred (1984), Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996), Quatre qüestions d’amor (1998) i Purgatori (2002). Com a traductor, destaquen les versions de la Divina Comèdia (2001), dels Evangelis (2004) i d’El tramvia, de Claude Simon. Entre altres premis i distincions destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premio Nacional de Traducción, la Lletra d’Or, diversos premis nacionals de la crítica, la Medalla d’Or de la Ciutat de Florència i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en 2004.

Rodolf Soler. Nascut a València l’any 1949. Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de València. Actualment, professor de Biologia i Geologia a un Institut d’Ensenyament Secundari a Mislata. Membre d’Acció Ecologista-Agró i del Fòrum Social de València. En la dècada dels 80, membre de la Junta de Govern del Col·legi de Doctors i Llicenciats de València. Als anys noranta, president de l’Ampa de l’Escola La Masia . Candidat al Congrés a les eleccions generals del 2008 per la coalició Bloc-Iniciativa-Verds. Secretari d’Organització de Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià fins a abril del 2008.